Llei de Snell

La llei de Snell és una fórmula simple utilitzada per a calcular l'angle de refracció de la llum en travessar la superfície de separació entre dos medis de propagació de la llum (o qualsevol ona electromagnètica) amb índex de refracció diferent. El nom prové del seu descobridor, el matemàtic holandès Willebrord Snel van Royen (1580-1626). El seu nom llatinitzat és Snellius, i d'aquí que es vegi sovint amb dues eles.

La llei de Snell és molt utilitzada en molts casos. Aquesta afirma que el producte de l'índex de refracció pel sinus de l'angle d'incidència és constant per a qualsevol raig de llum incidint sobre la separatriu de dos medis. Encara que la llei de Snell va ser formulada per explicar els fenòmens de refracció de la llum, es pot aplicar a tot tipus d'ones que travessen una superfície de separació entre dos medis en els quals la velocitat de propagació de l'ona variï.